Sabem realment descansar?
"La velocitat normal de la vida ens aburreix. Perillós. Molt perillós."
Marian Rojas Estapé (psiquiatra i escriptora espanyola contemporània)
Arriba l'agost i, amb ell, la promesa de descans. Però només cal donar-li un cop d'ull a moltes agendes de vacances per a descobrir que no tenim intenció de parar en absolut: simplement substituïm una llista de tasques per una altra. Reunions per plans, tasques per excursions, notificacions per "coses que no podem perdre'ns". Continuem corrent, només que ara ho fem amb protector solar i ulleres de sol.
La psiquiatra Marian Rojas Estapé ho anomena sense embuts: la velocitat normal de la vida — aquest ritme sense estímuls constants, sense assoliments a ratllar, sense res "productiu" ocorrent — ens avorreix. I aquest avorriment ens incomoda tant que preferim omplir-lo de qualsevol cosa abans que sostenir-lo. I això és "perillós" perquè, en realitat, és on més necessitem estar. Si aconseguim sostenir aquesta incomoditat, afloren les condicions necessàries per a, finalment, començar-nos a escoltar.
Així que et convidem a reflexionar: canviar d'escenari amb els seus horaris, la gent i les rutines és suficient per a descansar? O creus que és necessari una mirada més atenta per a què el descans sigui real i profund?
La pràctica que compartim a Mahila —ioga, respiració conscient, cos/ment en observació— és justament això: un entrenament per a sostenir amorosament la lentitud sense sortir corrent d'ella. Un espai setmanal on no hi ha res a produïr, res a demostrar, només permís per a ser i estar.
Aquest agost t'encoratgem a deixar de costat, encara que sigui una estona cada dia, l'agenda estreta — la de dins i la de fora — i descobrir què apareix quan no hi ha res programat. Probablement al principi pugui incomodar, però és aquí on, potser, comença el descans reparador.
