|
Benvingut novembre tardorenc! En aquest mes de novembre sentim el suau descens de les temperatures i ens acompanya la bellesa melancòlica de la tardor. Potser, al mateix temps, es desperta en nosaltres una certa nostàlgia o sentiment de solitud. La solitud, una experiència universal però amb un impacte profundament personal. La solitud, aquesta sensació de no tenir connexions significatives amb els altres que pot, fins i tot, arribar a desencadenar, a vegades, alts nivells d'ansietat i depressió. Qui no s'ha sentit sol@ alguna vegada?
Però… I si canviem de perspectiva? I si abandonem l'ego i posem el focus en tot allò que ens uneix, tot allò que compartim? Perquè, malgrat una aparent separació, tot segueix unit ii interrelacionat. Tots som, en definitiva, una gran família. Tots formem part d'una mateixa unitat, la humanitat; un conjunt d'ànimes encarnades en diferents cossos que busquen créixer, adaptar-se, evolucionar i, esclar, ser feliços. I, si anem un pas més enllà, ens n'adonarem que, de la mateixa manera, també estem tots/es involucrats/des en un mateix projecte universal, un projecte que depèn de cada un/a de nosaltres i on tots/es posem, en siguem o no conscients, el nostre petit granet de sorra.
Feliç viatge d'autodescobriment i despertar tardorenc.
|
