L'art de parar: tornar a tu en el descans conscient.

"Seient i observant-me he possibilitat aquestes guspires o intuïcions que m'han descobert qui soc molt més que reflexionant sobre la meva personalitat per la trillada via de l'anàlisi".

"Seient en silenci s'obté un mirall de la pròpia vida. I, al temps, un mode per a millorar-la. L'observació, la contemplació, és efectiva. Mirar alguna cosa no ho canvia, però ens canvia a nosaltres".

Pablo d’Ors. (Fragment de la Biografia del Silenci.)

Juliol, amb les seves altes temperatures ens recorda que quan la calor alenteix el món exterior, alguna cosa dins nostre també ens demana baixar el ritme. L'estiu ens porta a afluixar les presses i a recordar que el descans no és un luxe, sinó una necessitat.

Perquè el descans no és una forma de fugir, és una pràctica. És permetre'ns ser sense expectatives, sense exigències ni agenda. Només estar, respirar, mirar cap a dins. És tornar a casa, tornar a tu per a descobrir que tu mateixa  ets el teu propi refugi. I així, experimentar que parar no significa detenir la vida, sinó viure-la amb més presència.

A vegades, només en el silenci podem tornar a escoltar-nos de veritat. Com si en deixar de fer, finalment poguéssim ser i en la calma del no fer, en el silenci que no exigeix respostes, trobar l'espai on el cos es regenera, la ment s'aquieta i el cor s'obre a allò que és essencial. En aquesta pausa neix una possibilitat: la de nodrir-nos profundament, no sols amb l'aliment o dormint sinó amb quietud, naturalesa, aigua i paraules que acompanyen.

Quan va ser l'última vegada que simplement et vas permetre estar entregant-te a l'art de parar? Aquest mes et volem convidar a regalar-te aquest temps de descans conscient; a compartir un espai on no hagis de fer res més a tornar a tu, al teu refugi.